MUVIC: guardar la infància de tots
El Museu del Videojoc de Catalunya cuida les consoles, els ordinadors i els cartutxos que van ser la infància de diverses generacions. I guarda una joia: l’Overkal, la primera consola europea, feta aquí.
El que desperta una consola
Hi ha peces que no valen pel que costen, sinó pel que desperten. El Museu del Videojoc de Catalunya, el MUVIC, existeix per cuidar-les: consoles, ordinadors, cartutxos i revistes que van ser la infància de diverses generacions. La seva missió cap en una línia: «Preservar, estudiar i divulgar la història internacional del videojoc».
Des del gener del 2026 té una zona expositiva estable a SuperBoniato Store, una botiga retro del carrer Pérez Galdós, a Gràcia. L’entrada és gratuïta i la selecció canvia cada dos o tres mesos, per tornar-hi una vegada i una altra.
I surt a buscar la gent allà on es juga: a RetroBarcelona, a la UOC, al SAGA Barcelona Game Fest. Al SAGA va muntar el seu museu a l’Espai 9, al costat de l’entrada. Allà vam conèixer el seu president, l’Eduard Tornero.
L’Overkal
La peça que millor explica el MUVIC és una consola que gairebé ningú coneix: l’Overkal.
«La primera videoconsola europea es va construir a Catalunya. Es diu Overkal i la tenim exposada.» Eduard Tornero
Per entendre-la cal tornar al 1972, quan Ralph Baer i Magnavox van posar a la venda l’Odyssey, la primera consola domèstica de la història. Un any després, a Barcelona, algú en va fer la seva versió.
Era un clon de l’Odyssey. No feia servir cartutxos: el joc s’escollia amb botons i a la pantalla s’hi enganxaven plantilles de plàstic, que s’aguantaven per l’electricitat estàtica. Tenia set tipus de joc, amb el tennis com a estrella.
Costava 9.000 pessetes, s’anunciava com el «tercer canal» del televisor i es venia a terminis per correu i en galeries comercials. Es creu que és del 1973 i s’atribueix a Inter Electrónica, una empresa de Barcelona que Grundig va absorbir el 1978. Ningú sap quantes se’n van vendre.
Per què guardar
Una consola vella no és només plàstic i circuits. És la tarda en què algú va estrenar la seva primera màquina, el cartutx que es deixava a un amic, la pantalla de títol que encara sabem de memòria. Quan una peça es perd, també es perd una mica de tot això.
Per això el MUVIC no es limita a col·leccionar. Cada peça es documenta, es restaura quan cal i s’explica, perquè qui la miri entengui d’on ve i què va significar. És la diferència entre una vitrina plena d’objectes i un museu: la cura per la història que hi ha al darrere.
I hi ha una cosa que cap llibre pot substituir: tornar a tenir el comandament a les mans. En les seves exposicions, sempre que es pot, les màquines es poden jugar.
Una col·lecció que es comparteix
El museu també surt a trobar públics nous. Aquest any ha rebut alumnes de l’escola Benviure, de Sant Boi de Llobregat, i persones de l’entitat ARAPDIS. Al febrer va començar a col·laborar amb l’European Pixel League.
Al juny va participar en el primer European Arcade Heritage Day, una jornada per reivindicar el patrimoni de les màquines recreatives que va néixer a l’entorn de l’European Pixel League, impulsada per l’associació El Gat de Vader. La jornada de Figueres la va organitzar el Museu del Joguet de Catalunya, i el MUVIC hi va ser com una de les entitats de la xarxa europea. I a l’octubre va portar a la UOC una selecció d’ordinadors, consoles i programari japonesos de la seva col·lecció, en una jornada amb Toshinari Oka com a convidat.
Tres dies al SAGA
Al SAGA Barcelona Game Fest, el MUVIC va muntar el seu museu a l’Espai 9, al costat de l’entrada i de la mà de RetroBarcelona: consoles i ordinadors originals, visites guiades i punts per jugar.
Era l’escena que defineix el projecte: pares ensenyant als fills la màquina amb què van créixer, i nens descobrint que abans de les seves consoles n’hi va haver moltes altres. La nostàlgia, compartida.
Qui hi ha al darrere
- Eduard Tornero: president i responsable de patrimoni, a càrrec de la col·lecció.
- Marc Rollán: curadoria i continguts històrics.
- Carolina Cárdenas: documentació i comissariat expositiu.
- Ivan Santillana: mediació cultural, comunicació i comunitat.
- Carles Garcia: relacions interinstitucionals.
- Omar Bádenas: amfitrió del MUVIC a SuperBoniato Store.
Com ajudar
S’hi pot ajudar donant material, cedint peces en dipòsit (la propietat no canvia i es poden recuperar quan es vulgui), com a voluntari o amb diners per a restauració, vitrines i transport. Tot passa per info@muvic.cat.
Entrevista: Eduard Tornero
L’Eduard Tornero és el president del MUVIC i el responsable del seu patrimoni. Li vam fer cinc preguntes, amb la nostàlgia com a fil.
A cada exposició del MUVIC hi ha pares que es retroben amb la seva primera consola i fills que la descobreixen. Què busquem de debò quan tornem a una màquina de la nostra infància?
Crec que, en el fons, busquem retrobar-nos amb una part de nosaltres mateixos. Una consola no és només una màquina: són les tardes jugant amb els germans, els amics, les primeres descobertes i les emocions d’una època que recordem amb molt d’afecte. Quan tornem a encendre aquella consola, tots aquests records reapareixen.
I quan podem compartir-los amb els nostres fills, la nostàlgia es converteix en una experiència compartida entre generacions. Aquesta és una de les coses més boniques que vivim al MUVIC.
Quina va ser la teva primera màquina? I quan vas passar de jugar a guardar?
Les meves primeres màquines van ser un ZX Spectrum 48K i una Sega Master System. Amb elles vaig descobrir un món que m’ha fascinat tota la vida. En realitat, mai no he deixat de jugar!
El pas al col·leccionisme va ser gradual. Amb els anys vaig començar a interessar-me no només pels videojocs, sinó també per la història de les màquines, la seva evolució i les persones que les van crear. A poc a poc, aquella afició es va transformar en una voluntat de preservar i compartir aquest patrimoni.
L’Overkal, una consola feta aquí als anys setanta, és gairebé un secret. Què vas sentir la primera vegada que la vas tenir al davant?
Va ser un moment molt especial. Feia molts anys que buscava una Overkal, una peça extraordinàriament difícil de trobar. Finalment, i de manera força inesperada, la vaig localitzar en una casa de subhastes especialitzada en segells i monedes! Després de tant de temps buscant-la, trobar-la en un lloc tan insòlit va ser una emoció enorme.
A més, no és una consola qualsevol: és una peça fonamental dels inicis de la història del videojoc a Catalunya. Poder incorporar-la a la col·lecció i compartir-la amb el públic és un autèntic privilegi.
Per què cal cuidar el videojoc com a cultura? Què es perd quan un joc ja no es pot jugar?
Els videojocs són una de les expressions culturals més importants de les darreres dècades. Combinen tecnologia, art, música, narrativa i disseny, i han marcat la vida de diverses generacions. Preservar-los significa conservar una part de la nostra història.
Però, a diferència d’altres formes d’art, els videojocs necessiten ser jugats per poder ser experimentats plenament. Quan un joc deixa de funcionar, no perdem només un objecte: perdem la possibilitat de viure l’experiència per a la qual va ser creat. Per això és tan important conservar les màquines i mantenir-les en funcionament.
Si demà haguessis de salvar una sola peça de la col·lecció, quina seria i quina història hi ha al darrere?
Salvaria un cartutx americà de Street Fighter per a Super Nintendo. Potser sorprendrà, perquè a la col·lecció hi ha peces molt més rares i valuoses, però aquest cartutx és el que tenia quan era petit. Me’l van comprar els meus pares fent un esforç econòmic molt important, en una època en què les coses no eren gens fàcils a casa.
Recordo perfectament la il·lusió que em va fer i els moments meravellosos que vaig compartir jugant-hi amb els meus germans. Per a mi, aquell cartutx té un valor incalculable. No és només un videojoc: és un record de la generositat dels meus pares i d’alguns dels moments més feliços de la meva infància.
Pantalla de selecció
- Cartutx o disc?
- Cartutx, sempre!
- La màquina que més t’emociona engegar.
- La recreativa original de Donkey Kong, de 1981.
- La propera peça que somies aconseguir.
- Un NEC TK-80 de 1976.
Fonts
- MUVIC · web oficial
- MUVIC · El museu, equipo y misión
- MUVIC · Actualitat
- MUVIC · Cómo colaborar
- «El SAGA Barcelona Game Fest convierte Catalunya en la capital de los videojuegos del sur de Europa» · ElNacional, 9/10/2026
- La primera consola europea se llamaba Overkal · VidaExtra
- Inter Electrónica S.A. · Wikipedia
- Overkal, the Spanish Odyssey clone · PONG-Story